El dia que va arribar la primavera, aquell 20 de març del 2020, feia una setmana que ens havien "demanat" que ens confinéssim a casa, pel nostre bé i el de tots.
Els carrers van quedar buits; només s'hi podia veure el poc moviment de la gent que atenia els serveis més essencials.
Els carrers van quedar buits; només s'hi podia veure el poc moviment de la gent que atenia els serveis més essencials.
La incertesa davant d'una situació desconeguda, ocasionada per la COVID 19, ens mantenia en alerta però amb l'esperança de que, potser, en pocs dies la situació revertiria.
Els metges, però, ens avisaven de que n'hi hauria per temps, encara que, en aquell moment, no érem del tot conscients de la gravetat de la situació.
Així i tot, el dia que va arribar la primavera l'aire portava tristor i no vaig poder evitar deixar per escrit aquella sensació de pena i d'angoixa alhora.
Us deixo el poema que vaig dedicar a aquell dia i aquell moment que, malauradament, formarà part d'una trista història col·lectiva.
El vaig titular: LA PRIMAVERA HA ARRIBAT
El trobareu en aquest ENLLAÇ
El vaig titular: LA PRIMAVERA HA ARRIBAT
El trobareu en aquest ENLLAÇ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada