Maria Stuart

El novembre del 2018 vaig tenir la gran satisfacció de poder interpretar a Maria en l'obra de Friedrich Schiller "Maria Stuard".

Va ser una aposta del meu company, l'Enric Sunyol; "Maria Stuart" amb un repartiment de grans amics i millors actrius i actors per acomiadar-se de la tasca de Director que havia dut a terme durant molts anys.

A l'Enric sempre li ha agradat embrancar-se en produccions de gran format; des de "Divinas palabras" amb en Ricard Reguant, a "El Rufian castrucho", "Tiempo del 98", varies antologies de sarsuela... i ja darrerament "El Rellotger de Gràcia" -també en va adaptar la novel·la de Joan Lafarga al teatre- i la versió en musical...

L'Enric va decidir que havia arribat el moment d'acomiadar-se com a Director, encara que tenia una asignatura pendent: "Maria Stuard" i va decidir posar-la en escena, però havia de ser amb bons amics al seu costat. 

Va posar la seva confiança en mi pel paper de Maria i amb Carme Bigorra pel paper de la Reina Isabel. Jo no hagués pogut trobar millor "contrincant".

La resta del repartiment, com dic, bons amics i els millors intèrprets pels papers que els havia assignat. 

A pesar de tots els inconvenients, com la mancança d'un lloc d'assaig, la dificultat de combinar horaris -tots, com a bons "comediants", tenien les agendes molt carregades- i la complexitat de l'obra, haig de reconèixer que va ser una experiència molt gratificant que va comptar amb el recolzament del públic que ens va acompanyar i que va expressar la seva satisfacció amb llargs aplaudiments.

Els bons amics, Miquel Gascón i Imma Barba, del digital Voltar i Voltar, 

ens varen dedicar un magnífic article que trobareu clicant en aquest ENLLAÇ

Sempre ha existit la polèmica de si l'actor o l'actriu neixen o es fan. Personalment considero que s'ha de néixer amb una sensibilitat especial que no s'aprèn; però després, com una peça de fang, s'ha de modelar.

Hi ha qui per haver pujat alguna vegada a un escenari ja diu que és actriu o actor.

Penso que per adjudicar-se aquesta categoria s'ha d'haver treballat molt i tenir la humilitat d'aprendre dels que en saben més. I això és producte de temps i de trepitjar molts escenaris, perquè ningú, absolutament ningú, neix ensenyat.

Algun dia us explicaré la meva trajectòria dins del món del teatre, en el que vaig començar amb cinc anys, de la mà de la meva mare, i, amb més o menys continuïtat, mai ho he deixat; passant pel circuit amateur i després al professional, en el que he treballat per tot Catalunya i alguna "incursió" a l'exterior.