A totes aquestes persones m'agradaria demanar-els-hi que li donin una altra oportunitat, perquè hi ha moltes menes de poesia i que potser sí que, a la que han intentat endinsar-s'hi, no ha calat en el seus sentiments. Però segur que trobaran altres formes, altres maneres d'expressió que els hi arribaran molt fons.
Com en tantes coses, no ha d'agradar el mateix a tothom. Aquí rau una part de la màgia i del misteri de la poesia. Trobar aquella que sigui capaç de tocar-nos el cor a cada un/una de nosaltres.
Jo, com tantes altres persones, vaig començar a escriu-re per mí, intentant expressar en paraules uns sentiments que partien del meu interior.
Després, però, em vaig començar a inspirar en l'entorn, en vivències d'altre gent, intentant reflectir realitats properes... És clar que també m'agrada escriure sobre coses tendres, amables, com si de contes es tractés.
Però també he considerat que calia seguir denunciar actes i comportaments masclistes als que considero que no se'ls dona la importància que tenen; o senzillament com que, malauradament, sovintegin, acabem per pensar que són normals. Alguns d'aquests poemes parteixen d'experiències personals, altres de les de dones que han tingut la generositat de compartir-les perquè el món no es pugui mantenir alier a una realitat que, per molt que vulguem, no podem obviar.
En fi, una mica de tot, com la vida.
Els meus poemes són, com vaig titular el meu primer poemari: RETALLS. Retalls de sentiments a flor de pell, d'observar el meu entorn amb ulls nous, d'intentar reflectir realitats quotidianes, dolors que no són només meus...
Poemes en llenguatge proper, accesible a totes/tots aquelles/lls que vulguin compartir una estona sota el mantell de la paraula amiga; aquella que sigui capaç d'enlairar els seus sentiments, ni que sigui per una estona, per sobre de la inèrcia diària.
Al meu ordinador hagueren quedat dormint si persones amb un criteri cultural que em mereix un gran respecte, no m'hi haguessin empeny a tirar endavant el projecte d'editar algun dels poemaris.
En tinc uns quants més a la reserva, plens de paraules, idees, reflexions, denuncies, més sentiments... però el temps dirà si podran veure la llum o si quedaran guardats en arxius de l'ordinador, a l'abast de qui, potser algun dia, tingui la curiositat i la voluntat d'obrir-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada