La poesia visual és un format artístic ple d'excepcions, amb moltes cares diferents i fins i tot ocultes; la comprensió de la qual queda, massa vegades, a la lliure interpretació de la persona que l'està admirant i/o requereix d'una amplia argumentació per a ser consumida.
Però el concepte, en el que jo voldria desenvolupar les meves creacions de poesia visual, m'agradaria que no li calgués una explicació prèvia o posterior.
Deixeu que us posi un exemple: vaig assistir a l'entrega de premis d'un certamen de Poesia Visual. L'obra guanyadora: un rellotge; físicament era un rellotge de taula. L'autor va haver d'explicar que la poesia venia derivada de l'hora que marcava les manetes del rellotge en qüestió.
Amb tots els meus respectes, no és la línea en la que jo voldria treballar les meves creacions..
El meu projecte de poesia visual; que he englobat sota el nom de: MIRADES ENTRETEIXIDES, pretén que sigui entenedora a totes les mirades: ja siguin de dones, d'homes, de gent amb molts anys carregant experiències o per a esperits novells, sensibles, que només esperen poder endinsar-s'hi.
Les meves composicions no pretenen trencar cap llança ni defensar lo indefensable, senzillament volen reflectir realitats quotidianes i pensaments a l'abast de qualsevol ànima sensible.
«MIRADES ENTRETEIXIDES»
Obres que són el resultat de fusionar textos i fotografies de la meva autoria.
En les imatges pretenc recrear el que la mateixa vida em posa davant dels ulls, observant el món com a simple espectadora, i fusionar-les amb sentiments que em bullen per dins i que em submergeixen en experiències personals o de la gent que m’envolta.
Els texts són pensaments curts -alguns pertanyen a fragments de poemes més llargs, alguns editats altres encara no- amb la pretensió de aprofundir en el missatge, embolcallat per unes imatges que he escollit, per la seva singularitat, d'entre les moltes fotografies que he captat amb la càmera perquè m'han atret, he considerat que tenien uns trets diferencials o senzillament m'han enamorat.
«MIRADES ENTRETEIXIDES» vol ser la fusió de sentiments interioritzats amb el reflex que em mostra el món exterior.
«MIRADES ENTRETEIXIDES» voldria amorosir l’esguard de qui contempli les imatges i fer reflexionar amb els meus poemes; o potser només pretén crear un espai en el que, cada persona pugui submergir-se en unes fotografies i uns mots, fins a on ella, o ell, estiguin disposats a endinsar-s'hi.
El més probable és que aquests texts no desvetllin cap coneixement ocult, ni descobreixin realitats que no siguin prou conegudes; només pretenen, amb mots senzills i planers, acostar-se a animes sensibles que es sentin reflectides, facilitant-els-hi uns instants de pau i reflexió.
La primera exposició que es va fer de "MIRADES ENTRETEIXIDES" fou al CC el Coll-antiga editorial Bruguera- carrer Aldea 15-17, del 10 al 31 de gener del 2020.
Aquesta exposició constava de 31 models diferents, en format fotografia, de 30x40 cms. tot i que, sempre que m'és possible, m'agrada editar-los sobre llenç.
He escrit molts poemes que em permeten poder dinamitzar-los i/o aprofundir sobre qualsevol de les moltes imatges que tinc emmagatzemades; o sigui que "MIRADES ENTRETEIXIDES" espero que tingui un llarg recorregut i que pugui derivar cap a molts i diferents indrets, amb l'objectiu de fonamentar un discurs participatiu en el que tothom s'hi pugui sentir representat.
Aquest projecte està creat conjuntament amb la Lidia Salas Ros.
Sense ella no hagués pogut tirar endavant
Sempre li agrairé la seva amistat,
el seu esforç per intentar desxifrar les meves idees
i la seva gran complicitat i empatia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada