Amb aquesta imatge voldria representar la voluntad que a vegades hem de tenir
per mantenir el nostre equilibri emocional
caminant sobre les superficies més dures, fredes i estèrils.
Però mai, absolutament mai, ens hem de permetre deixar de caminar,
encara que cada pas ens faci mal.
Pretén, per damunt de tot, ser un clam a l'esperança
Amb aquesta voluntat tanca el poemari RETALLS.
L'he enregistrat. Si el voleu escoltar cliqueu en aquest ENLLAÇ
SEMPRE ENDAVANT!
Camina amb l’esquena dreta,
amb la vista fixada al davant.
Que t’acompany un somriure al llavis
i una mirada còmplice amb el teu entorn.
Al mon tan li fa la teva pena,
si tens el cor ferit o l’estómac buit.
Per això, repta el destí que t’espera expectant.
Demostra-li que no li tens por!
Si el teu entorn és miserable
no deixis que t'empassi.
Lluita per sortir-ne. Pots fer-ho!
Mira endavant. Sempre endavant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada