COMENTARI:
Les fotografies que il·lustren el meu poemari RETALLS són uns quants exemples de les moltes que he captat amb la càmera.
Les fotografies que il·lustren el meu poemari RETALLS són uns quants exemples de les moltes que he captat amb la càmera.
M'agrada, quan vaig caminant, anar mirant el meu entorn: la natura, el mobiliari urbà i fins i tot les pedres, amb uns altres ulls, una altre perspectiva.
Així, a un racó que passa desapercebut, li trobo un atractiu difícil d'explicar, al troc d'un arbre li veig inspiració o el cel; cada hora del dia diferent, pintat pels núvols i els tons reflectits pel sol; és una font inesgotable de sensacions...
A qui li faci gràcia anar-les descobrint, a partir d'avui aniré penjant algunes d'aquestes fotografies amb fragments de la poesia que il·lustren .
No pretenc que siguin imatges que captivin per la seva qualitat artística, sinó pels sentiments que m'han inspirat. No em considero una fotógrafa, només una modesta aficionada que, amb ulls encuriosits, s'enamora de la belleza i de les peculiaritats de les coses que m'envolten.
No cal que us digui que és a l'interior d'una església, concretament la Catedral de Barcelona, i curiosament il·lustra un conte. Un conte basat en una conversa que va tenir lloc de matinada.
Us deixo un fragment:
MARE QUE PASSA QUAN ENS MORIM?
La mare es va despertar de sobte
amb el plor desconsolat de l’infant.
- Què tens fill?
- Mama, tinc por!
- Tranquil fill, no passa res. Tot està bé!
- Mama, què passa quan ens morim?
- Que anem a un lloc millor.
- I seré com ara?
- No, fill, només la nostra ànima hi podrà anar.
- I el meu cos?
- El teu cos es quedarà aquí per alimentar la terra.
- Així, no tindré un cos?
- Serà diferent.
- Però mama, si no tinc boca, ni orelles, ni ulls...
com ho faré per entendrem amb els demés?
...
La resta del poema el teniu a la vostra disposició en el poemari RETALLS
editat per SERIAL EDICIONES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada