Hi ha entitats que organitzen certamens literaris, suposo que amb la millor voluntat del món, però les obres guanyadores -o finalistes- encara que rebin un guardó, queden relegades a l'oblit i no es poden trobar enlloc.
Com ja us parlava en l'anterior article, amb el títol de RELATS, he guanyat en diferents edicions aquest concurs, però com que no podreu llegir en cap publicació, ni web, cap d'aquestes obres, he volgut recuperar, per si us fa gràcia llegir-lo, el relat amb el que vaig guanyat el primer premi del concurs patrocinat per la Federació de Colles de Sant Medir l'any 2009:
LA VELLA NEVERA
Us preguntareu que hi té a veure una nevera vella amb Sant Medir.
Doncs jo us ho explicaré.
Hi havia una vegada, i d’això ja fa molts anys, una família de romeus que esperava amb delit que arribés la Festa més Dolça.
Al pare, sobretot, li agradava tirar moltíssims caramels i gaudia d’allò més intentant que arribessin el més amunt possible, a aquells balcons en els que hi havia gent, petits i grans, veient passar les colles des de casa seva i no baixaven al carrer. El pare pensava que, potser a alguns, els era dificultós fer-ho.
Per aconseguir que poguessin arribar al lloc desitjat, es preparava moltes i moltes bossetes de cel-lofan ben farcides, doncs els caramels, ni que siguin a grapats, no tenen prou força per enlairar-se gaire.
Per a aquesta tasca l’ajudaven tota la família. La seva llar era tan plena de sacs de caramels, per anar fent les bossetes, que semblava una botiga.
Us seguireu preguntant per la vella nevera...
Doncs.... aquella nevera que durant l’estiu servia, com a tal, amb el gel que anaven a comprar en blocs, al bar de la cantonada, a l’hivern era buida i la destinaven a servir d'armari per a emmagatzemar les bossetes emplenades de caramels.
Potser estava contenta de fer aquest doble servei i canviar les fruites, la carn i el peix, per quelcom tan dolç que, a més, aniria a parar a les mans dels més menuts de cada casa.
Però... la vella nevera un dia va desaparèixer.
I quan s’acosta el 3 de març recorden aquella nevera vella que tants caramels va guardar dins seu. Qui sap si potser aquell objecte sense vida tenia amagat, en algun racó, un petit cor que trobava a faltar la festa de Sant Medir.
Teresa Vergés i Adriá
Aquest conte està inspirat en la nevera de gel que teniem a casa meva.
La mare i jo ajudàvem al pare a omplir les bosses de caramels.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada