dimecres, 27 de maig del 2020

Il·lustracions i fragments del poemari RETALLS_Violencia(4)



VIOLÈNCIA MASCLISTA


La teva ma es va acostar al meu rostre,
però aquella vegada no em va acariciar.
No, aquella vegada la teva ma em va fer mal,
sense que jo ho pogués comprendre el perquè.

...

I vaig escoltar de nou el teu plor,
el jurament de que no tornaria a passar
i la teva reiterada suplica de perdó.

...

Fins que, en el meu cos,
ja no hi quedava racó sens profanar
i vaig decidir que el meu amor
no havia de ser el meu càstig.

Aleshores vaig decidir dir: PROU!

El poemari RETALLS està editat per  SERIAL EDICIONES 

Em va agradat aquesta imatge per il·lustrar el poema ja que vol reflectir la part amorosa i càlida de la fusta, portada a l'àmbit de les relacions de parella; però aquesta calidesa, moltes vegades, està soportada -o amaga- la fredor i la duresa del metall. 

COMENTARI:

He dedicat un poemari sencer a tractar el tema
dels maltractaments i la violència de gènere:
" ENTRE SUPERVIVENTS " 
en el que, a més d'incorporar-hi vivències pròpies
 he volgut donar veu a altres dones
 que potser no han tingut l'oportunitat d'explicar les seves experiències; 
.
Arreu del món hi ha molts moviments, associacions, grups... que lluiten per donar visibilitat a aquesta part més fosca de l'ésser humà,  per intentar erradicar aquesta lacra que pateix la humanitat, en la que, els que tenen la força i el poder -en qualsevol de les seves formes-, sotmeten als més dèbils, especialment dones i infants.

Els motius poden ser molts: supremacia, control, obsessió...  però tots els que s'escuden darrera de qualsevol d'aquests motius per deixar sortir la bèstia que porten dins, tenen també una ànima negra que els permet fer mal sense sentir la més mínima compassió per les persones -dones, infants i homes també- a les que denigran, malmeten el seu avui i les expectatives de futur que poguessin tenir.

Mai es podrà calibrar fins a quin punt ha pogut afectar en el desenvolupament psíquic d'una victima l'haver passat per una experiència traumàtica que, tantes vegades, s'haurà intentat amagar o oblidar, com si mai hagués passat; per vergonya, per por o senzillament pel convenciment de que no servirà per a res. 

Molt temps ha calgut perquè es comencessin a escoltar les veus de les victimes.
Ara no és moment de tornar a soterrar-la. 

S'ha de continuar explicant el què passa, perquè per molt que es digui, per molt que sigui denunciat, el problema segueix existint i es segueix tapant.     


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada